Hisenda no pot exigir al treballador que li demostri la realitat dels viatges i despeses de treball

Sociedades laborales
Sociedades laborales. Lo que debemos saber
febrer 7, 2020
arrendaments
L’inquilí pot resoldre el contracte d’arrendament abans del termini pactat?
març 1, 2020

Hisenda no pot exigir al treballador que li demostri la realitat dels viatges i despeses de treball

despeses de treball

L’Agència Tributària no pot exigir al treballador, com a contribuent de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que demostri que els desplaçaments i despeses de manutenció i estada en restaurants i hotels i altres establiments d’hostaleria, per la seva exempció en l’Impost.

El Tribunal Suprem, en una sentència de 29 de gener de 2019, en què el pagador coincideix amb la figura del retenidor, el qual assumeix una sèrie d’obligacions substantives i formals, pròpies i diferents de les que corresponen al contribuent, ja que contra el deure d’aquest de declarar les rendes obtingudes el retenidor té l’obligació de retenir i ingressar les quanties retingudes, així com declarar l’existència d’aquestes retencions.

El ponent afirma que les regles sobre la càrrega de la prova, que és l’Administració, amb facultats per procedir a la regularització i, no obligada a acollir acríticament les dades aportades pel contribuent, la qual assumeix, per la facilitat i disponibilitat de les dades aportades pel retenidor, la càrrega de la prova, “sempre que s’hagin complert per pagador i contribuent les obligacions formals que els incumbeixen”.

Per això, argumenta el ponent, que a el contribuent no li pot exigir l’aportació de dades que ja han constardocumentalment a la pròpia Administració.

I conclou que és el retenidor-pagador a qui legalment se li imposa els deures formals vistos, que comporta que l’Administració tingui totes les dades a l’efecte sobre dietes i assignacions pagades als treballadors de l’ocupador; sense que l’Administració pugui fer recaure sobre el contribuent un deure que li resulta aliè.

Finalment, la sentència estima que correspon a l’Administració la càrrega de la prova per acreditar la inexistència del desplaçament o que aquest es va deure a una motiu aliè a l’activitat econòmica o treball que es presta, la qual cosa és molt fàcil per a l’Administració, en tant que, en el seu poder han d’estar la totalitat dels documents a l’efecte, sempre que el pagador hagi complert les seves obligacions. En cas contrari, el contribuent pot aportar les proves que cregui necessàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Abrir chat
¿Necesitas ayuda?
Hola, ¿en qué podemos ayudarte?
Powered by