IRPF maternidad
Quién puede reclamar y cómo el IRPF por maternidad
octubre 13, 2018
reclamació diners herència
Prescriu el dret a reclamar diners d’una herència?
octubre 17, 2018

Què és el blockchain?

blockchain

La tecnologia de blocs o blockchain, és una de les paraules de moda en els últims temps. La cadena de blocs és també un concepte que planteja una enorme revolució no solament en la nostra economia, sinó en tot tipus d’àmbits. Entendre el que és aquesta cadena de blocs no és tan difícil, i atès que cada vegada s’utilitza més aquest concepte hem volgut per mitjà d’aquesta circular, explicar-los què és, com funciona i els seus aspectes jurídics bàsics.

Però… què és el blockhain?

El blockchain és una immensa base de dades que es distribueix entre diversos participants. És a dir, és un llibre de registre immutable que conté la història completa de totes les transaccions que s’han executat a la xarxa. A cada participant se l’anomena node, que en realitat ve a ser un ordinador més o menys potent. Aquests nodes es connecten en una xarxa descentralitzada, sense un ordinador principal. Són xarxes anomenades P2P que parlen entre si usant el mateix llenguatge (protocol).

Una cadena de blocs és essencialment tan sols un registre, un llibre major d’esdeveniments digitals que està “distribuït” o és compartit entre moltes parts diferents.

És una base de dades distribuïda en milions d’ordinadors que emmagatzemen la informació. En ella apareix tot l’historial de les transaccions que s’han produït i que no es pot modificar, atès que per fer-ho es necessitaria una potència de còmput extraordinària per canviar la informació de forma simultània en tota la xarxa. És, a més, una xarxa descentralitzada, ja que no té cap institució que la reguli.

El cor de blockchain resideix en la “cadena de blocs”: el comprador i el venedor introdueixen les dades sobre la transacció en blockchain, que cada 10 minuts construeix blocs amb aquesta informació. Per validar aquest bloc cal que els denominats “miners” resolguin un complex problema de computació, moment en el qual se li ‘enganxen’ tots els blocs anteriors. Aquest procés, que es realitza cada 10 minuts, es coneix com a “cadena de blocs”.

A simple vista sembla que el blockchain essencialment serveixi com una base de dades per registrar transaccions. No obstant això, els beneficis que aporta aquesta tecnologia s’estenen molt més enllà dels que ens pot oferir una base de dades tradicional.

La idea darrere de blockchain consisteix que per dur a terme una determinada operació, tots els participants tenen accés a un llibre d’ordres comuna, de manera que solament quan totes les parts estan d’acord es pot registrar un canvi. Aquesta tecnologia, que està darrere de les principals criptomonedes, ha inspirat als bancs a desenvolupar milionàries inversions i a estudiar possibles noves vies de negoci, des de les transferències internacionals a l’auditoria.

El concepte de cadena de bloc va ser aplicat per primera vegada el 2009 com a part de Bitcoin (moneda virtual, criptomonedes).

Quines són les principals característiques del blockhain?

  • És una base de dades distribuïda, és a dir, compartida: en comptes de ser gestionada per un ordinador central es comparteix entre molts nodes.
  • Evita la modificació de les dades un cop publicades.
  • Es basa en una infraestructura de segellat de temps confiables, enllaçant cada bloc amb l’anterior. Per això, és especialment adequada per emmagatzemar transaccions ordenades en el temps.
  • Evita la intervenció de tercers de confiança. La clau d’aquesta tecnologia és el consens: si tots tenim la mateixa informació, aquesta informació és veritat.
  • Seguretat: utilitza matemàtiques avançades, criptografia, llenguatges de programació i la tecnologia de llibre de comptabilitat distribuït.

Quines aplicacions té?

El blockhain té actualment dos usos principals: serveix de sistema per al segellat de temps i com a tecnologia per a les monedes virtuals i és la base dels contractes intel·ligents.

Però les possibilitats de l’ús del blockhain van molt més enllà i podem citar entre moltes altres aplicacions d’aquestes noves tecnologies:

  • Automatització del canvi de titularitat de determinats béns que actualment es gestiona mitjançant complicats registres com el de la propietat o el registre d’automòbils.
  • Automatització de la gestió de les assegurances: comunicats d’accidents, pagaments de la companyia, etc.
  • Contractes bancaris: contractes de préstecs, comptes de dipòsits en garantia, etc.
  • Apostes por internet
  • Registre de noms en processos electorals.

Aspectes jurídics o legals del blockhain

Sens dubte aquestes noves tecnologies obren un món de possibilitats insospitat. Quines conseqüències jurídiques comporten?

Com hem dit anteriorment, un dels principals avantatges que s’atribueixen a les monedes digitals, és el seu anonimat i la seva falta de control per part de les autoritats. Però, alhora, aquest avantatge és també el seu gran inconvenient, ja que han servit per encobrir nombroses transaccions il·legals.

Sens dubte per aquest motiu ha estat un dels camps en els quals ja s’ha produït algun indici de regulació legal. Així, per exemple, en el que toca als aspectes fiscals, existeixen nombroses consultes de la DGT que confirmen que les operacions d’intercanvi de divises tradicionals per unitats de la divisa virtual «Bitcoin», i viceversa, realitzades a canvi del pagament d’un import equivalent al marge constituït per la diferència entre, d’una banda, el preu al qual l’operador que es tracti compri les divises i, per una altra, el preu al qual les ven als seus clients, és una operació subjecta a IVA. Aquest criteri s’ha vist confirmat per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en l’assumpte C-264-14, de data de 22 d’octubre de 2015.

De la mateixa manera, existeix algun antecedent jurisprudencial a Espanya, com la sentència de l’Audiència Provincial d’Astúries del 6 de febrer de 2015 que, sense entrar al debat de si les entitats que es dediquen a aquesta activitat, són o no subjectes obligats a complir la Llei de prevenció del blanqueig de capitals, sí que “imposa a les entitats financeres un especial control i atenció a tot risc de blanqueig de capitals que es pugui derivar de productes o operacions propícies a l’anonimat, o del desenvolupament de noves tecnologies. És obvi que per evitar l’anonimat és necessari verificar tant la identitat de l’adquirent com la legitimitat i autenticitat dels fons.

En aquesta línia, existeix una proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per modificar la Directiva (UE) 2015/849 relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. Aquesta reforma planteja obertament ampliar l’àmbit d’aplicació de la Directiva (UE) 2015/849 per incloure-hi les plataformes de canvi de monedes virtuals i els proveïdors de serveis de custòdia de moneders electrònics.

Però al marge d’aquests indicis de regulació de les monedes virtuals, els altres aspectes d’aquestes noves tecnologies de la societat de la informació, estan encara orfes de qualsevol regulació.

Així, per exemple, i en relació amb els SMART CONTRACTS (contractes intel·ligents, capaços d’executar-se i fer-se complir per si mateixos, ja que estan basats en “scripts” o codis informàtics escrits amb llenguatges de programació) són molts els dubtes que es plantegen. Per començar, la seva pròpia naturalesa jurídica, qüestió que no resulta banal, ja que si acceptem la seva naturalesa de contracte electrònic, haurem de concloure afirmant l’aplicabilitat de la Llei de la societat de la informació i del comerç electrònic.

Tot això per no parlar de l’impacte que aquestes noves tecnologies poden tenir en l’àmbit de la privadesa i la protecció de dades personals. Com fer compatible una base de dades compartida, amb el dret fonamental a la protecció de dades? I com compaginar una cadena de blocs immodificables amb el dret a l’oblit?

El problema suposa que, si un ciutadà vol exercitar el seu dret a l’oblit i sol·licitar l’eliminació de certa informació sobre ell que està registrada en blockchain, no podrà fer-ho si no és amb el consens de les parts implicades.

En aquest context sorgeix el problema de què succeeix si la informació registrada mitjançant la tecnologia blockchain conté dades personals i un individu exercita el seu dret a l’oblit.

La principal utilitat o punt fort de blockchain és la seva immutabilitat i inalterabilitat: una vegada que s’introdueixen les dades no es poden esborrar. Per actualitzar-les ha d’existir consens entre totes les parts implicades.

Aquestes i moltes altres qüestions resten encara sense solució, ni tan sols en el nou Reglament europeu de protecció de dades.

Finalment, no ha d’oblidar que desenvolupar un projecte blockchain, així com qualsevol altre de caràcter innovador, necessita una avaluació legal prèvia que permeti abordar els possibles desafiaments legals que l’ús de la tecnologia comporta.

Per a qualsevol qüestió no dubti en posar-se en contacte amb l’equip d’experts i li donarem la millor solució perquè el seu negoci estalviï en matèria fiscal, comptable i laboral, truqui’ns al 973 279 700 o contacteu-nos a través de l’email lleida@centregestor.es .

Pot apropar-se a les nostres oficines al centre de Lleida i Tremp. Per a més informació pot visitar la nostra pàgina web http://www.centregestor.es.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

0
Connecting
Please wait...
Envía tu mensaje.

Lo sentimos, no estamos disponibles ahora. Deja un mensaje y nos comunicaremos contigo lo antes posible.

* Nombre
* Correo electrónico
* Mensaje
Teléfono
Chatea con nosotros

¿Tienes alguna duda? Ponte en contacto con nosotros.

* Nombre.
* Correo electrónico.
* Descripción de la consulta que deseas que atendamos.
Teléfono
Chatea con nosotros
Feedback

Help us help you better! Feel free to leave us any additional feedback.

How do you rate our support?