Published On: octubre 21st, 2016Categories: Fiscal-Comptable0 Comments

Si no hem planificat la nostra fiscalitat durant el 2013, segurament, fins a final d’any tindrem ocasió de rebaixar les quotes de l’IRPF, patrimoni i societats que es declararan el 2014, aconseguint pagar menys. En forma de resum, de cara al tancament de l’exercici, li oferim una sèrie de recomanacions.

S’acosta el final de l’any i sens dubte hem de fer revisió de la nostra fiscalitat i comptabilitat a fi de poder optimitzar en la mesura que sigui possible la nostra factura amb Hisenda. Cada dia que passa tenim un dia menys per reaccionar.

Ara és el moment d’aplicar i conèixer adequadament la normativa fiscal del tancament de l’any 2013, aprofitant les opcions que ofereixen els diferents impostos, en especial l’impost sobre societats i l’IRPF així com l’impost sobre el patrimoni per a societats, empresaris i professionals.

A continuació, de forma resumida, de cara al tancament de l’exercici, li oferim una sèrie de recomanacions, tot això sense perjudici de les novetats normatives i particularitats pròpies aprovades per les comunitats autònomes i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris, com per exemple amb relació a les tarifes autonòmiques noves o modificades i si s’han establert noves deduccions o modificades algunes de les ja existents.

Impost sobre societats

Comprovacions amb altres declaracions i impostos: comprovar l’impost sobre societats de períodes anteriors per poder tenir en compte bases negatives o saldos de deduccions pendents de compensar, així com declaracions anuals de l’IVA i altres declaracions informatives.

Revisió d’ajustos fiscals: cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències amb els criteris fiscals.

Imputació temporal de despeses i ingressos: comprovar si en la comptabilitat apareixen registrades despeses en un període anterior al de la seva meritació o ingressos en un període posterior al de la seva meritació. Si fos així, tant les despeses com els ingressos s’imputaran en la base imposable de l’impost corresponent al període impositiu de la meritació. Si la seva empresa té beneficis intenti anticipar algunes despeses o retardi alguns ingressos a fi d’any. En cas de tenir pèrdues faci el contrari, complint sempre els criteris d’imputació temporal.

Operacions amb preu ajornat: podem aprofitar aquest criteri d’imputació temporal en les vendes a terminis sempre que entre data de venda i data de cobrament de l’últim o únic termini transcorri més d’un any. Comptablement s’imputarà l’ingrés per tot l’import de la venda però, fiscalment, s’imputarà en funció dels cobraments i aflorarà una diferència temporània en comptabilitat que revertirà a mesura que es realitzin els cobraments.

Amortitzacions: revisi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per veure si són admesos per la norma fiscal o si hi ha la possibilitat d’aprofitar al màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable de l’impost. Tingui present que amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn el 2013 i el 2014, l’amortització comptable de l’immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries només serà deduïble fins al 70% de la que hagués resultat fiscalment deduïble. L’amortització comptable que no resulti fiscalment deduïble per l’aplicació d’aquesta limitació no tindrà la consideració de deteriorament i es deduirà a partir del primer període impositiu que s’iniciï dins l’any 2015, de forma lineal durant un termini de 10 anys o durant la vida útil de l’element patrimonial, a opció del subjecte passiu. No resulta d’aplicació aquesta limitació a: (i) les entitats de reduïda dimensió, i (ii) els elements patrimonials que hagin estat objecte d’un procediment específic de comunicació o d’autorització, per part de l’Administració tributària, en relació amb la seva amortització.

Llibertat d’amortització: convé recordar que s’ha derogat aquest incentiu amb efectes des del 31 de març de 2012, i s’estableix un règim transitori per als qui van realitzar inversions abans d’aquesta data que tinguin quantitats pendents d’amortitzar, i es podran seguir acollint al dit benefici (sense que hagin de revertir quantitats prèviament amortitzades). No obstant això, per als períodes impositius iniciats en els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 s’estableixen unes limitacions (del 40-20%) a la seva aplicació, sempre que els subjectes passius no tinguessin la condició d’entitat de reduïda dimensió en els exercicis en els quals es van realitzar les inversions. A més a més, recordem que les empreses de reduïda dimensió tenen un règim propi de llibertat d’amortització per a actius nous quan s’incrementi l’ocupació (durant els 24 mesos següents a la data d’inici del període en els quals els béns entrin en funcionament, respecte a la plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors), sempre que l’increment es mantingui durant un període mínim addicional d’uns altres 24 mesos. En tot cas, el màxim d’inversió que es pot acollir a aquesta llibertat d’amortització serà el resultat de multiplicar per 120.000 euros el referit increment de plantilla (calculat amb 2 decimals).

Amortització fiscal del fons de comerç i intangibles amb vida útil indefinida: per als períodes impositius iniciats el 2012, el 2013, el 2014 i el 2015 la deducció fiscal que apliquen les empreses en la base imposable de l’impost pel valor del fons de comerç que aflora en les adquisicions d’empreses o en els processos de reestructuració empresarial és de l’1% (abans 5%). També el límit màxim de la deducció fiscal dels intangibles amb vida útil indefinida passa del 10% al 2%. S’exclou de l’aplicació d’aquests límits reduïts als contribuents de l’IRPF l’import net de la xifra de negocis en el període impositiu immediat anterior del qual sigui inferior a 10 milions d’euros.

Despeses no deduïbles: cal identificar les diferents partides de despeses comptables que no són fiscalment deduïbles -multes, sancions penals o administratives, liberalitats o donatius-. Si escau caldrà realitzar un ajust positiu al resultat comptable per l’import de la despesa comptabilitzada. Des de l’01-01-2013 no són deduïbles les despeses derivades de l’extinció de la relació laboral comuna, especial, o d’una relació mercantil com és la dels administradors o membres de consells d’administració que excedeixin, per a cada perceptor, d’1.000.000 €, o en cas de resultar superior, de l’import que estigui exempt per indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador establert en la normativa de l’IRPF. La no deduïbilitat és aplicable encara que les despeses se satisfacin en diversos períodes impositius. A aquests efectes, es computen les quantitats satisfetes per altres entitats que formin part d’un mateix grup mercantil. La mesura no afecta les despeses que derivin de relacions laborals o mercantils extingides abans de l’01-01-2013.

A més a més, recordi que s’ha eliminat la possibilitat de considerar com a despesa deduïble fiscalment la pèrdua del deteriorament de valor de les participacions al capital o fons propis d’entitats i de les rendes negatives obtingudes per establiments permanents a l’estranger, amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2013, i es preveu un règim transitori per a les pèrdues que s’hagin generat amb anterioritat a aquesta data i altres modificacions dirigides a evitar el doble aprofitament de les pèrdues fiscals.

Despeses financeres: tingui present que es limita la deducció de despeses financeres al 30% del benefici operatiu de l’exercici (amb la possibilitat, seguint determinades regles, de deduir els excessos en els exercicis següents) però permetent deduir en tot cas les despeses de l’exercici fins a 1.000.000 € (si el període impositiu de l’entitat té una durada inferior a l’any, s’ha de prorratejar en funció de la durada del període impositiu respecte de l’any). No s’aplica aquest límit en el període impositiu en què es produeixi l’extinció de l’entitat, excepte en determinats supòsits de reestructuració empresarial o operacions dins el grup fiscal.

Operacions vinculades: quan es tracta d’operacions realitzades entre una societat i els seus socis (amb participació mínima del 5%, en general, o de l’1% si els valors estan admesos a cotització) o els seus parents, amb els administradors i els seus familiars, amb empreses del grup, amb socis i familiars d’empreses del grup, amb administradors d’empreses del grup, entre entitats quan una d’elles té una participació indirecta de com a mínim el 25%, o entre dues entitats participades ambdues almenys en un 25% pel mateix grup familiar, les operacions s’hauran de valorar a valor normal de mercat. Al tancament haurem d’identificar aquestes operacions i fer l’exercici de valorar-les a mercat al que, en general, també obliga la norma comptable. En cas de societats d’activitat professional, les prestacions de serveis dels socis professionals a la societat s’entenen valorades en tot cas a valor de mercat si es compleixen una sèrie de requisits relatius a la societat, a les retribucions dels socis en el seu conjunt i a les retribucions de cadascun d’ells en particular. Si estem en aquest cas, el tancament serà el moment d’acabar de definir les retribucions dels socis. Recordi que la norma fiscal obliga en aquestes operacions a elaborar una determinada documentació del grup i de l’obligat tributari, així com a tenir-la a disposició de l’Administració a partir de la finalització del termini voluntari de declaració. No obstant això, hi ha certes excepcions a l’obligació de documentar les operacions.

Aprofitar les pèrdues per deteriorament: recordi que els crèdits no cobrats amb una antiguitat superior a 6 mesos es poden computar com a partida deduïble, en concepte de pèrdues per deteriorament dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors. Les PIMES poden computar com a partida deduïble fins a l’1% del saldo de deutors existents, sense que el saldo total acumulat excedeixi de l’1% abans citat.

A més a més, cal tenir en compte que recentment s’han establert noves regles d’imputació en la base imposable dels deterioraments de crèdits per insolvències de deutors i retribucions de personal i contingències anàlogues a plans de pensions, de manera que determinades diferències temporànies no es converteixin en crèdits fiscals per bases imposables negatives.

En concret, aquesta regla disposa que determinades dotacions per deteriorament, així com altres dotacions o aportacions a sistemes de previsió social i, si escau, prejubilacions, que hagin estat considerades com a despeses no deduïbles i, per tant, hagin generat un actiu per impost diferit es considerin deduïbles en l’exercici en que procedeixi la recuperació dels ajustos practicats amb el límit de la base imposable positiva de l’exercici en què procedeixi la recuperació (sense incloure l’import de la recuperació del propi ajust temporal i abans de la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors). És a dir, no tot l’import de l’ajust serà recuperat als efectes fiscals (encara que ho sigui comptablement), sinó només aquell que no superi el límit assenyalat, de manera que la diferència temporània generada en el passat no es “converteixi” en base imposable negativa. Les dotacions a què aquest nou límit de recuperació s’aplicarà són les següents:

  • Dotacions per deteriorament de crèdits o altres actius derivades d’insolvències de deutors no vinculats amb el subjecte passiu a què no els resulti d’aplicació la regla temporal prevista en la norma de l’impost sobre societats que determina la no deduïbilitat de les insolvències per raó de morositat amb antiguitat inferior a 6 mesos.

  • Dotacions o aportacions a sistemes de previsió social i, si escau, prejubilacions que no hagin resultat deduïbles d’acord amb la norma de l’impost sobre societats.

L’import de la recuperació de l’ajust que no s’integri en la base imposable per l’aplicació del referit límit serà integrat en la base imposable dels exercicis següents, si bé aquesta mateixa regla especial es continuarà aplicant als imports pendents de revertir. Als efectes de determinar quins ajustos temporals hauran de ser objecte de recuperació en primer lloc, la norma estableix que seran objecte d’integració els corresponents a dotacions que provinguin dels períodes impositius més antics.

Reducció de les rendes procedents de la cessió de determinats actius intangibles (“Patent Box”): tingui present que s’ha modificat l’impost sobre societats amb relació a la reducció de les rendes procedents de la cessió de determinats actius intangibles (patents, dibuixos o models, plans, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques) que produirà efectes per a les cessions d’actius que es realitzin a partir del 29 de setembre de 2013. Entre d’altres modificacions: es redueixen les rendes que s’han d’integrar en la base imposable del 50% al 40% (la reducció es calcularà sobre la renda derivada de la cessió en comptes d’aplicar-se sobre els ingressos derivats de la cessió), n’hi haurà prou que l’actiu objecte de cessió s’hagi creat per l’entitat cedent en, almenys, un 25% del seu cost, i es podrà aplicar també aquest benefici fiscal als ingressos derivats de la transmissió de l’actiu intangible si l’entitat adquirent no forma part del mateix grup de societats que la transmitent. La renda que es podrà reduir (en un 60%) estarà determinada per la diferència positiva entre els ingressos derivats de la cessió i les quantitats que siguin deduïdes en el mateix per aplicació de l’amortització fiscal de l’immobilitzat intangible de vida útil definida i indefinida, així com els deterioraments i despeses de l’exercici directament relacionats amb l’actiu. Se suprimeix per tant el límit relatiu al cost de l’actiu multiplicat per sis.

Compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors: cal tenir en compte que amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l’01-01-2012 s’ha ampliat el termini de compensació de les bases imposables negatives per a totes les empreses fins als 18 anys immediats i successius. El nou termini serà també d’aplicació a les bases imposables negatives que estiguessin pendents de compensar a l’inici del primer període impositiu que hagués començat a partir de l’01-01-2012. Amb l’ampliació del termini, les bases negatives generades el 1997 i el 1998 podran ser compensades fins als exercicis 2015 i 2016, respectivament. La compensació la pot practicar la societat a la seva conveniència, com a instrument d’optimització fiscal. Recordi que les societats de nova creació poden computar aquest termini a partir del primer període impositiu la renda de la qual sigui positiva. No oblidi que per als períodes impositius iniciats en el 2012, el 2013, el 2014 i el 2015 i per a les grans empreses, amb import net de la xifra de negocis en l’exercici entre 20 i 60 milions d’euros, es limita la compensació en el 50% (abans era del 75%) de la base imposable prèvia. Si l’import net de la xifra de negocis és, d’almenys, 60 milions d’euros, el percentatge màxim a compensar es limita al 25% (abans el 50%). A manera de recordatori, hem de tenir present que per als períodes impositius 2014 i 2015, s’estableix que la limitació a la compensació de bases imposables negatives no resultarà d’aplicació en l’import de les rendes corresponents a quitances com a conseqüència d’un acord amb els creditors no vinculats amb el subjecte passiu, aprovat en un període impositiu iniciat a partir de l’1 de gener de 2013.

Empreses de reduïda dimensió (ERD): recordi que seran aquelles la xifra de negocis de les quals sigui inferior a 10.000.000 € en el període impositiu immediatament anterior, amb l’avantatge que poden aplicar els incentius fiscals de la norma. El règim especial d’ERD es continua aplicant encara que se superi la quantia de 10 milions de xifra de negocis en els 3 exercicis immediats i següents a l’exercici en què es va sobrepassar el límit, sempre que hagi complert les condicions per aplicar el règim d’ERD en el període en què es va superar i en els 2 anteriors.

Tipus de gravamen reduït: les ERD la xifra de negocis de les quals en el període impositiu immediat anterior sigui inferior a 10 milions d’euros, tributen per la part de base imposable compresa entre 0 i 300.000 €, al tipus del 25% i per la part de base imposable restant, al 30%.

Tipus de gravamen superreduït per a les micropimes: es torna a prorrogar per al període impositiu 2013 el tipus reduït del 20-25% per a les entitats l’import net de la xifra de negocis de les quals en el dit període sigui inferior a 5 milions d’euros i la plantilla mitjana sigui inferior a 25 empleats (sempre que, almenys, es mantingui plantilla en l’exercici iniciat el 2013 respecte als 12 mesos anteriors a l’inici del primer període impositiu iniciat el 2009. En definitiva, cal mantenir la plantilla de l’exercici 2008, tret que l’inici de l’activitat sigui posterior. Recordar que el tipus del 20% s’aplica sobre la part de la base imposable compresa entre 0 i 300.000 €; l’excés tributa al 25%.

Tipus reduït per a entitats de nova creació: com a novetat per a aquest exercici, tingui present que les entitats de nova creació constituïdes a partir de l’01-01-2013 que realitzin activitats econòmiques, tributaran al 15% pels 300.000 primers euros de base imposable, i al 20% per la resta, tret que hagin de tributar a un tipus inferior. Aquesta escala no té incidència en el càlcul dels pagaments fraccionats calculats pel sistema de base. S’aplicaran aquests tipus especials en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent.

Aprofiti les deduccions en la quota i els seus límits: les deduccions constitueixen una bona eina d’optimització fiscal de les quals les empreses n’han de fer un ús adequat, respectant els límits legals aplicables en l’exercici 2013. Com a aspectes importants destaquem els següents:

A) Per als períodes impositius iniciats durant el 2012, el 2013, el 2014 i el 2015 el límit conjunt que s’aplica a les deduccions per incentius, en concret de l’actual 35% es passa al 25%. Paral·lelament, també es redueix el límit quan la deducció per R+D de l’exercici supera el 10% de la quota íntegra, en aquest sentit es redueix del 60% fins al 50%. A més a més, la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris es computa als efectes del càlcul d’aquest límit, quan anteriorment no es tenia en compte. De manera indefinida, el termini per aplicar les deduccions passa de 10 a 15 anys, i de 15 a 18 anys quan es tracta de deduccions per activitats d’investigació i desenvolupament i innovació tecnològica, i per al foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació. El termini anterior de 15 o 18 anys, segons correspongui, és també d’aplicació a les deduccions que estiguessin pendents d’aplicar a l’inici del primer període impositiu que hagués començat a partir de l’01-01-2012. Així, el termini de 18 anys per a l’aplicació de la deducció per foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació és només aplicable a aquells pendents d’aplicació en els períodes impositius iniciats a partir de l’01-01-2012, ja que actualment està derogada.

B) La Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor ha modificat la deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat passant de la quantitat de 6.000 € a la de 9.000 € per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, contractats pel subjecte passiu, experimentat durant el període impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa natura del període immediat anterior. La quantitat deduïble s’augmenta a 12.000 € per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 65%.

C) La Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor també ha modificat la deducció per R+D, i estableix que les entitats que tributen a tipus general, l’especial del 35% o al 25% com a empreses de reduïda dimensió, poden sobrepassar el límit establert per al conjunt d’incentius a la inversió (25-50% el 2012-2013), respecte de les deduccions per R+D generades el 2013. Aquesta opció passa per aplicar un descompte del 20% sobre els percentatges de deducció que regula la norma. Si no té quota suficient per aplicar la deducció, podrà sol·licitar l’abonament a través de la declaració d’aquest impost, si bé transcorregut almenys un any des de la finalització del període impositiu en què es va generar la deducció sense que hagi estat objecte d’aplicació. L’import de la deducció aplicada o abonada no podrà superar conjuntament els 3.000.000 € anuals. En el cas de grups de societats aquest límit s’aplica a tot el grup mercantil. Per a l’aplicació del disposat en aquest apartat, serà necessari el compliment dels requisits marcats en l’article 44 TRLIS.

D) La Llei per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres, estableix la vigència indefinida de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals (la supressió de la qual estava prevista per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2015). El percentatge de deducció es manté (18% per al productor i 5% per al coproductor financer), si bé es modifica la base sobre la qual es pot aplicar la deducció del productor, que estarà constituïda pel cost de producció, així com per les despeses per a l’obtenció de còpies i les despeses de publicitat i promoció a càrrec del productor fins al límit per a ambdós del 40% del cost de producció, minorats tots ells a la part finançada pel coproductor financer.

E) S’estén a l’exercici 2013 el dret a aplicar la deducció (de l’1% o del 2% sobre l’excés de les despeses del període respecte a la mitjana dels dos exercicis anteriors) per despeses de formació en l’impost sobre societats per les despeses i inversions per habituar els empleats en la utilització de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació quan la seva utilització només es pugui realitzar fora del lloc i horari de treball.

F) Recordi també que amb efectes des del 12-02-2012, les entitats que contractin el seu primer treballador a través d’un contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, menor de 30 anys, podran deduir de la quota íntegra la quantitat de 3.000 euros. Sense perjudici de l’anterior, les entitats amb menys de 50 treballadors que contractin desocupats beneficiaris d’una prestació contributiva per desocupació mitjançant contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors podran deduir de la quota íntegra el 50% del menor dels imports següents: (i) prestació per desocupació que el treballador tingui pendent de percebre o (ii) 12 mensualitats de la prestació per desocupació que tingui reconeguda. La deducció resultarà d’aplicació respecte d’aquells contractes fins arribar a 50 treballadors, i sempre que, en els 12 mesos següents a l’inici de la relació laboral, es produeixi, respecte de cada treballador, un increment de la plantilla mitjana total de l’entitat en, almenys, una unitat respecte a l’existent en els 12 mesos anteriors. L’aplicació d’aquesta deducció estarà condicionada que el treballador contractat hagi percebut la prestació per desocupació durant, almenys, 3 mesos abans de l’inici de la relació laboral.

G) A l’últim, com a novetat important, tingui present que d’acord amb la Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor i amb efectes per als beneficis que es generin en períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2013, les empreses de reduïda dimensió (volum de negoci inferior a 10 milions) tindran dret a una deducció en la quota íntegra del 10% dels beneficis de l’exercici, sense incloure la comptabilització de l’IS, que s’inverteixin en elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, sempre que compleixin les condicions establertes en l’article 37 de la Llei de l’impost sobre societats. Aquesta deducció serà del 5% en el cas de micropimes amb manteniment de plantilla. Les entitats que apliquin aquesta deducció, hauran de dotar d’una reserva indisponible de la mateixa quantia que la base de la deducció i mantenir-la el temps que hagin de romandre els elements patrimonials adquirits en l’entitat.

Impost sobre la renda de les persones físiques

Salaris i sous. Rendes del treball

Si rebrem una percepció variable a final d’any o, en tot cas, de cara a l’any que ve, cal que ens plantegem si ens interessa que el nostre pagador ens satisfaci part del sou o dels complements mitjançant alguna de les retribucions en espècie que no tributen. Recordi que hi ha supòsits en els quals les rendes del treball es poden trobar exemptes fins a determinats límits taxats per llei (per exemple, els anomenats xecs transport satisfets per les empreses per desplaçaments dels seus empleats en transport públic, fins a 1.500,00 €/any per treballador; els anomenats tiquets restaurant, fins a 9,00 €/diaris o fins i tot les rendes del treball corresponents a serveis transnacionals, fins a 60.100,00 €/any).

Tingui present que amb efectes des de l’01-01-2013, se suprimeix el límit actualment aplicable (15.500 €) a l’exempció en l’IRPF de les prestacions per desocupació en la modalitat de pagament únic, i que es limita la possibilitat de reduir en el 40% les indemnitzacions laborals o mercantils generades en més de 2 anys superiors a 700.000 €, de tal forma que no es redueixen gens a partir d’1.000.000 €. A partir de 700.000 €, el màxim susceptible de reduir-se en un 40% serà la diferència entre 300.000 € i l’excés de 700.000 € del que percep.

Si l’han acomiadat, pot optar per cobrar l’atur en la modalitat de pagament únic acreditant que realitzarà una activitat econòmica com a treballador autònom o soci treballador d’una cooperativa de treball associat o societat laboral. Amb efectes des de l’01-01-2013, s’estableix que estan exemptes en IRPF la totalitat de les prestacions per desocupació sota la forma de pagament únic (anteriorment l’exempció estava limitada quantitativament, quan arribava exclusivament fins als 15.500 €). És convenient també que tingui en compte els canvis que s’han produït respecte a l’exempció de la indemnització percebuda motivats per la Llei 3/2012 de Reforma Laboral.

Arrendaments d’immobles

Per diferir el pagament de l’IRPF convé, en el cas que s’obtinguin rendiments positius del lloguer, anticipar a 2013 les despeses que hàgim de realitzar pròximament a l’immoble, sempre observant els criteris d’imputació temporal. Recordi que en el cas d’arrendament d’immobles destinats a habitatge, el rendiment net es redueix en un 60% (100% si l’arrendatari té entre 18 i 30 anys d’edat i uns rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques superiors a l’Indicador públic de renda d’efectes múltiples -IPREM-, que per al 2013 s’estableix en la quantitat de 7.455,14 euros anuals).

Activitats empresarials i professionals

Els empresaris i professionals poden aplicar els incentius de l’impost sobre societats (IS) i, si escau, els previstos per a les empreses de reduïda dimensió. A més de les despeses deduïbles segons l’IS, hem de considerar les primes de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresari per a la seva pròpia cobertura i la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquin amb ell, fins a un límit de 500,00 € per persona i any. Si determina els rendiments nets d’estimació objectiva, per mòduls, pot ser el moment de comparar aquest sistema amb el d’estimació directa i, si escau, renunciar a mòduls en les mes de desembre de 2013 per canviar-ho el 2014. Si oblida exercitar la renúncia expressa ho podrà fer quan en presenti el pagament fraccionat del primer trimestre utilitzant el model de pagament fraccionat d’estimació directa.

Tingui present que amb relació als mòduls, per al conjunt de les activitats de transport de mercaderies per carretera i mudances s’introdueix amb efectes des de l’01-01-2013 un altre límit inferior a l’existent, en el volum d’ingressos íntegres del conjunt d’activitats, que no cal traspassar per a l’aplicació del règim d’estimació objectiva de 300.000 euros. Fins ara, el límit era, en general, de 450.000 euros/any, i de 300.000 euros en el cas d’activitats agrícoles o ramaderes. A més a més, com a novetat també des de l’01-01-2013 s’expulsa (excepte als de les activitats de transport de mercaderies per carretera i mudances) del règim als contribuents sotmesos a retenció de l’1% quan el volum de rendiments íntegres, l’any anterior, procedents de persones o entitats obligades a practicar retenció superi qualsevol dels imports següents: 50.000 euros/any, si a més a més representa més del 50% del volum total de rendiments íntegres corresponents a les citades activitats; o 225.000 euros.

Recordi que els empresaris i professionals que durant el 2013 mantinguin o incrementin el seu nombre d’empleats respecte a l’exercici 2008 podran reduir el rendiment net positiu de la seva activitat en un 20%, sempre que la seva xifra de negoci sigui inferior a 5.000.000 € i la plantilla mitjana no arribi als 25 empleats. L’import de la reducció calculada d’aquesta forma no pot ser superior al 50% de l’import de les retribucions satisfetes en l’exercici al conjunt dels treballadors.

Altres novetats importants per a empresaris i professionals:

H) Els contribuents que iniciïn l’exercici d’una activitat econòmica a partir de l’01-01-2013 i en determinin el rendiment net conforme al mètode d’estimació directa, podranreduir en un 20% el rendiment net positiu de l’activitat, minorat si escau per les reduccions corresponents, en el primer període impositiu en el qual sigui positiu i en el període impositiu següent. La quantia dels rendiments nets sobre la qual s’aplicarà la reducció no podrà superar l’import de 100.000 euros anuals. Aquesta reducció no resultarà d’aplicació en el període impositiu en què més del 50% dels ingressos del mateix procedeixin d’una persona o entitat de qui el contribuent hagi obtingut rendiments del treball l’any anterior a la data d’inici de l’activitat.

I) D’acord amb la Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor s’estableix la possibilitat d’aplicar una deducció sobre la quota íntegra estatal del 20% de les quantitats satisfetes en la subscripció d’accions o participacions de societats de nova o recent constitució establint una base màxima de deducció de 50.000 euros anuals. Per a l’aplicació d’aquesta exempció serà necessari que concorrin determinats requisits tant en la societat com en la inversió i es podrà aplicar a partir de l’IRPF 2013, sempre que les accions s’hagin subscrit a partir de l’entrada en vigor de la Llei 14/2013, això és, a partir del 29 de setembre de 2013.

J) També, d’acord amb la Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor, s’estableix que la nova deducció prevista en l’article 37 de la Llei de l’impost sobre societats (nova deducció per inversió de beneficis, que ja hem comentat) també es podrà aplicar pels contribuents que exerceixin activitats econòmiques amb determinades especialitats, com són les següents:

  • Les persones físiques que exerceixin una activitat empresarial o professional podran aplicar una deducció sobre els rendiments nets d’activitats econòmiques en el període impositiu en què els inverteixin en elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques. Els contribuents que determinin el seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva només aplicaran aquest incentiu quan així es determini reglamentàriament.
  • En tot cas s’hauran de complir els requisits establerts per a les empreses de reduïda dimensió. La xifra de negocis en el període impositiu immediat anterior ha de ser inferior a 10 milions d’euros.
  • Aquesta deducció serà aplicable respecte dels rendiments nets d’activitats econòmiques obtinguts a partir de l’1 de gener de 2013.
  • La base serà la quantia equivalent a la part de la base liquidable general positiva del període impositiu que correspongui als rendiments invertits, sense que en cap cas la mateixa quantia pugui es entendre invertida en més d’un actiu.
  • El percentatge de deducció és, en general, del 10% i del 5% si el contribuent ha aplicat la reducció per inici d’una activitat o la reducció per manteniment o creació d’ocupació. Així mateix, el percentatge serà del 5% quan es tracti de rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, sempre que s’hagués aplicat la deducció per rendes obtingudes en aquestes ciutats.
  • L’import de la deducció no podrà excedir la suma de la quota íntegra estatal i autonòmica del període impositiu en què es van obtenir els rendiments nets.

Dividends i altres rendiments del capital mobiliari

Com a regla general, els rendiments del capital mobiliari s’incorporen a la base imposable de l’estalvi Per al 2012 i 2013, la tributació passa al 21% per als primers 6.000€, 25% per a rendiments entre 6.000,01 € i 24.000 €, i 27% per a la resta, a excepció de determinats supòsits específics (drets derivats de la propietat intel·lectual o industrial, els arrendaments de béns mobles, negocis o mines, o els derivats de la cessió de drets d’imatge). No obstant això, cal tenir present que els rendiments del capital mobiliari que obtingui una persona física vinculada a una societat, procedents d’aquesta per la cessió de capitals, formaran part de la base de l’estalvi amb el límit dels corresponents a multiplicar per tres els fons propis a la part proporcional a la participació del contribuent. Si la vinculació no s’estableix per ser soci o partícip es considerarà un percentatge de participació del 5%.

També és el moment de planificar i optimitzar els rendiments obtinguts per la societat, reduint les reserves acumulades, i distribuint els resultats en forma de dividends a favor dels socis aprofitant l’exempció dels primers 1.500,00 €.

Si necessita liquiditat i disposa d’assegurances contractades abans de 20 de març de 2006, que generen rendiments del capital mobiliari, amb antiguitat superior a cinc anys, li pot interessar rescatar-les aplicant la compensació que redueix el rendiment a integrar en aquest cas en la base imposable general, en un 75%.

Guanys i pèrdues patrimonials

Si el 2013 ha transmès béns o drets obtenint una plusvàlua, seria beneficiós, abans de final d’any, que realitzés minusvàlues latents que tingui en altres béns o drets per compensar els guanys i estalviar tributació. Tingui present que des de l’01-01-2013 passen a la base general (tributen segons escala de gravamen, és a dir entre 24,75% al 56%, segons la comunitat autònoma) els guanys i pèrdues patrimonials (G i P) generats en un any o menys. Per tant, en la base imposable de l’estalvi només s’inclouran les G i P derivats de la transmissió d’elements patrimonials que s’hagin mantingut en el patrimoni del contribuent durant més d’un any. Aquesta modificació va acompanyada d’un canvi en el règim d’integració i compensació de rendes, que es resumeix de la manera següent: (i) les alteracions generades en un període de fins a un any es passen a integrar amb aquelles que no derivin de la transmissió o millora d’elements patrimonials; (ii) si després de la integració resulta un saldo negatiu, el seu import es compensarà amb el saldo positiu resultant de la integració i compensació dels rendiments i imputacions de renda, fins a un 10% (abans era un 25%) del saldo positiu; (iii) si resulta finalment un saldo negatiu, es compensarà en els quatre anys següents, conforme a les regles generals de compensació.

Atenció. Tenint en compte aquesta modificació, l’ideal seria mantenir els actius en cartera durant, almenys 12 mesos, per limitar l’impacte fiscal (sempre que no hi hagi una necessitat de liquiditat o una previsió de caiguda dels valors). En aquest sentit, els fons d’inversió ofereixen una important avantatge. Aquests productes permeten a l’estalviador remodelar la cartera, traspassant d’un fons a un altre, sense necessitat de tributar fins que l’inversor no reembossi. Les pèrdues a curt també poden ser una oportunitat per a l’estalviador. Si el resultat net dels guanys i pèrdues de menys d’un any és negatiu, es podrà utilitzar per compensar la resta de les rendes de la base general (rendiments del treball, activitats econòmiques, lloguers, etc.), fins al límit del 10% d’aquesta part de la base.

D’altra banda, si està pròxim a complir 65 anys i pensa transmetre l’habitatge habitual amb plusvàlua, li interessa esperar a complir aquesta edat per vendre; d’aquesta manera, el guany no tributarà.

També tingui present que d’acord amb la Llei 14/2013 de suport als emprenedors, amb efectes des del 29 de setembre de 2013 i amb l’objecte d’afavorir la captació per empreses, de nova o recent creació, de fons propis procedents de contribuents que, a més del capital financer, aportin els seus coneixements empresarials o professionals adequats per al desplegament de la societat en què inverteixen, inversor de proximitat o “business angels”, o d’aquells que només estiguin interessats a aportar capital, capital llavor, s’estableix una nova exempció per reinversió dels guanys patrimonials que es posin de manifest amb ocasió de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagi practicat la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació prevista en la Llei de l’IRPF. L’exempció podrà ser total, si es reinverteix l’import total obtingut per la transmissió de les accions, o parcial quan l’import reinvertit sigui inferior al total percebut en la transmissió.

Plans de pensions i mutualitats de previsió social

Les seves aportacions redueixen la base imposable amb caràcter general (el que pot suposar abaixar el tipus marginal), fins a 10.000,00 € amb el límit del 30% dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques, percebuts individualment en l’exercici i, per a partícips de més de 50 anys d’edat, 12.500,00 € amb el límit del 50%. Així mateix es pot reduir la base d’un cònjuge aportant al pla de pensions de l’altre, amb un límit de 2.000 euros a l’any, i sempre que aquest últim no obtingui rendiments del treball i d’activitats econòmiques que arribin a 8.000 euros. També hi ha la possibilitat que els discapacitats i els seus parents puguin aportar als plans dels quals siguin beneficiaris, tenint en aquests casos límits especials.

Si ja està jubilat i té un pla de pensions pendent de rescatar, li interessa planificar el rescat. D’una banda, tingui en compte que el que rescati en forma de capital amb origen en aportacions anteriors a 2007 es pot reduir en un 40%, amb la qual cosa atenua el gravamen. Per la part que rescati en forma de renda, sàpiga que té plena llibertat respecte al moment i la quantia per cobrar les rendes, per la qual cosa decidirà obtenir-les segons les seves necessitats i procurant distribuir-les durant diversos exercicis per no incrementar el seu marginal màxim.

Exempció per reinversió en habitatge habitual

Recordi que podrà excloure de tributar el guany patrimonial obtingut per la transmissió del seu habitatge habitual, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es reinverteixi en el termini de 2 anys en l’adquisició d’un nou habitatge habitual. Si és propietari d’un habitatge habitual i n’ha adquirit un altre que passarà a ser-ho, sàpiga que el guany obtingut en la venda de l’antic estarà exempt si el transmet en menys de 2 anys des que va adquirir el nou.

Deducció per habitatge habitual

Tingui present que s’ha eliminat la deducció per habitatge habitual per a l’exercici 2013. No obstant això, s’estableix un règim transitori que permetrà deduir per aquest concepte el 2013 i anys següents sempre que l’habitatge s’hagi adquirit el 2012 o anys anteriors o s’hagin satisfet quantitats per a la construcció, rehabilitació, ampliació o per a la realització d’obres d’adequació de l’habitatge a persones amb discapacitat. En tot cas, s’exigeix que el contribuent hagi practicat la deducció en relació amb les quantitats satisfetes en un període meritat abans de l’1 de gener de 2013, tret que hagin resultat d’aplicació les limitacions establertes per a subjectes que hagin aplicat la deducció per habitatges anteriors o que hagin aplicat l’exempció per reinversió d’un habitatge anterior o ambdós.

Deducció per lloguer

També es pot deduir el 10,05% de les quantitats satisfetes pel lloguer del seu habitatge habitual, sempre que la seva base imposable sigui inferior a 24.107,20 € anuals. Igual que per a la deducció per habitatge habitual, en el cas que els contribuents tinguin rendes inferiors a 24.107,20 € però superiors a 17.707,20 €, la deducció es redueix en forma proporcional.

Deduccions autonòmiques segons residència

És molt important que no s’oblidi de verificar les deduccions que li ofereix la normativa aplicable en funció de la comunitat autònoma on tingui la seva residència fiscal.

Impost sobre el patrimoni

Hem de tenir present que s’ha prorrogat per a aquest exercici 2013 la vigència de l’impost sobre el patrimoni. No obstant això, es tracta d’una modificació a nivell estatal, per la qual cosa caldrà tenir en compte que les comunitats autònomes han fet ús de les seves potestats normatives a aquest respecte.

De cara al tancament de l’exercici, repassem alguns dels aspectes claus d’aquest impost:

Comprovació de béns i drets a la data del meritació (31 de desembre)

K) L’impost sobre el patrimoni grava la titularitat de béns i drets i recau sobre les persones físiques residents i no residents, si bé en aquest últim cas només sobre els seus béns i drets situats o que es puguin exercitar o s’hagin de complir a Espanya.

L) Els subjectes passius de l’impost són les persones físiques amb residència habitual a Espanya, a qui s’exigeix l’impost per la totalitat del seu patrimoni net amb independència d’on estiguin situats els béns o on es puguin exercitar els drets; i les persones físiques no residents (obligació real), en les quals l’impost recau sobre el seu patrimoni net situat o exercitable en territori espanyol.

M) Els béns i drets s’atribuiran als seus titulars conforme a les regles sobre titularitat jurídica. En cas de matrimoni, caldrà que ens regim pel règim econòmic matrimonial. Així, en el cas que, pel règim matrimonial, hi hagi béns comuns a ambdós cònjuges, la regla general és que s’atribuiran per meitat (tret que es justifiqui una altra quota de participació).

N) El gravamen es calcula sobre el valor d’aquests béns i drets, dels quals es detraurà el valor dels deutes de què hagi de respondre el subjecte i de les càrregues i gravàmens reals que disminueixin el valor dels mateixos (tret que recaiguin sobre béns exempts).

O) La meritació es produeix el 31 de desembre de cada any, per la qual cosa la declaració contemplarà els béns i drets existents en aquest moment tenint en compte la seva valoració també en aquesta data.

P) L’impost sobre el patrimoni és un impost el rendiment del qual està cedit en la seva totalitat a les comunitats autònomes, podran assumir competències normatives sobre el mínim exempt, tipus de gravamen i deduccions i bonificacions de la quota.

Persones obligades a presentar la declaració

Les persones físiques, que ho siguin per obligació personal (residència habitual a Espanya) o per obligació real (no residents), només estan obligats a presentar la declaració per l’impost sobre el patrimoni corresponent a 2013 si la seva quota tributària, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, en no donar-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros. Tot això sense perjudici del disposat per cada comunitat autònoma dins les seves competències normatives.

Quan un resident en territori espanyol passi a tenir la seva residència en un altre país,podrà optar per continuar tributant per obligació personal a Espanya. Aquesta opció s’haurà d’exercitar mitjançant la presentació de la declaració per obligació personal en el primer exercici en què hagués deixat de ser resident en territori espanyol.

Els subjectes passius no residents en territori espanyol estan obligats a nomenar una persona física o jurídica amb residència a Espanya perquè els representi davant l’Administració tributària en relació amb les seves obligacions per aquest impost, quan operin per mediació d’un establiment permanent o quan per la quantia i característiques del patrimoni situat en territori espanyol així ho requereixi l’Administració tributària. Cal comunicar el nomenament.

Béns i drets exempts

La Llei estableix diverses exempcions, entre les quals destaquen les aplicables als següents béns i drets:

Q) Els afectes a activitats econòmiques (desenvolupades de forma habitual, personal i directa) o a les participacions en “empreses familiars”. Bàsicament aquesta exempció exigeix que l’activitat o la direcció o gestió de l’empresa familiar reportin al contribuent ingressos que constitueixin la seva principal font de renda.

S’entendrà que l’activitat empresarial o professional constitueix la principal font de renda quan, almenys, el 50 per 100 de l’import de la base imposable general i de l’estalvi de l’IRPF del contribuent, provingui de rendiments nets de les activitats empresarials o professionals de què es tracti. Als efectes del càlcul de la principal font de renda, no es computaran les remuneracions per les funcions de direcció que s’exerceixin en les entitats de les quals, si escau, es posseeixin participacions exemptes d’aquest impost, ni qualssevol altres remuneracions que portin causa de la participació del subjecte passiu en aquestes entitats.

Quan un mateix contribuent exerceixi dues o més activitats empresarials o professionals de forma habitual, personal i directa, l’exempció arribarà a tots els béns i drets que en siguin afectes, i es considera que la principal font de renda està determinada pel conjunt dels rendiments empresarials o professionals de totes elles.

En el cas de participacions en entitats, a més a més, és necessari que la participació arribi almenys al 5% individualment o al 20% en el grup familiar i que les entitats no es dediquin a la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.

R) L’habitatge habitual amb un límit amb un import màxim de 300.000 euros, tret que la comunitat autònoma n’hagi establert un altre de diferent (convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en guanys no tributarà per ell si el seu valor no excedeix de 600.000 €). S’haurà de valorar per l’import més elevat entre el preu d’adquisició, el valor cadastral o el valor comprovat per l’Administració a altres efectes, i sobre aquest valor es restarà, si escau, el deute assignable a aquest habitatge; sobre el valor net resultant s’aplica el límit exempt.

Els contribuents que siguin titulars de drets que no donen lloc a l’ús i gaudi de l’habitatge habitual (com per exemple, la nua propietat, que únicament confereix al seu titular el poder de disposició de l’habitatge, però no el seu ús i gaudi), no podran aplicar l’exempció de l’habitatge habitual.

Als efectes de l’aplicació de l’exempció, té la consideració d’habitatge habitual aquell en el qual el declarant resideixi durant un termini continuat de tres anys. No obstant això, s’entendrà que l’habitatge va tenir aquell caràcter quan, malgrat no haver transcorregut el termini, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi d’habitatge, tals com separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primera ocupació o d’ocupació més avantatjosa o altres d’anàlogues.

S) També queden exempts (i) els drets consolidats del partícip i els drets econòmics dels beneficiaris de plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial, assegurances col·lectives que instrumentin compromisos per pensions o assegurances privades de dependència; (ii) els béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol o del Patrimoni Històric de les comunitats autònomes, o (iii) els drets derivats de la propietat intel·lectual o industrial (aquests últims, quan no estiguin afectes a activitats econòmiques) que romanguin en el patrimoni de l’autor.

Regles de valoració dels diferents béns i drets per calcular la base imposable

T) Els immobles es valoren, en general, pel major import entre el preu d’adquisició, el valor cadastral o el valor comprovat per l’Administració a altres efectes. Els immobles que estiguin en fase de construcció es valoraran per les quantitats que efectivament s’haguessin invertit en la seva construcció fins al dia de la meritació de l’impost (31 de desembre). També s’haurà de computar el corresponent valor patrimonial del solar. En cas de propietat horitzontal, la part proporcional del valor del solar es determinarà segons el percentatge fixat en el títol.

U) Les accions i participacions en entitats no cotitzades es valoren pel valor teòric comptable resultant de l’últim balanç aprovat, si està auditat i l’auditoria és favorable; en cas contrari, pel més elevat entre el valor teòric comptable, el valor nominal i el resultant de la capitalització al 20% de la mitjana dels beneficis dels últims tres exercicis.

D’acord amb la jurisprudència del TS, l’expressió “últim balanç aprovat” continguda en l’art. 16 de la Llei de l’impost sobre el patrimoni ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins el termini legal per a la presentació o autoliquidació del tribut.

V) Els valors en entitats cotitzades es computaran pel seu valor de negociació mitjana de l’últim trimestre de l’any. Tots els anys es publica al BOE el valor que correspon a aquests valors per a aquests efectes.

W) La valoració de cadascun dels dipòsits en compte s’efectuarà pel saldo que presentin a la data del meritació de l’impost (31 de desembre), tret que aquest resultés inferior al saldo mitjà corresponent a l’últim trimestre de l’any, en aquest cas es prendrà aquest últim.

X) Les assegurances de vida es computen pel seu valor de rescat.

Deutes deduïbles

Y) Tenen la consideració de deutes deduïbles les càrregues i gravàmens de natura real que disminueixin el valor dels respectius béns o drets, així com els deutes i obligacions personals dels quals hagi de respondre el subjecte passiu. Els deutes només seran deduïbles quan estiguin degudament justificats, sense que en cap cas siguin deduïbles els interessos. Els deutes es valoraran pel seu nominal en la data del meritació de l’impost (31 de desembre).

Z) No seran objecte de deducció:

a) Les quantitats avalades, fins que l’avalista estigui obligat a pagar el deute, per haver exercitat el dret contra el deutor principal i que resulti fallit. En cas d’obligació solidària, les quantitats avalades no es podran deduir fins que s’exerciti el dret contra l’avalista.

b) La hipoteca que garanteixi el preu ajornat en l’adquisició d’un bé, sense perjudici que sí ho sigui el preu ajornat o deute garantit.

c) Les càrregues i gravàmens que corresponguin a béns exempts d’aquest impost, ni els deutes contrets per a la seva adquisició.

  • Quan l’exempció sigui parcial, com succeeix en els supòsits en què el valor de l’habitatge habitual sigui superior a 300.000 euros (o la quantitat establerta per cada comunitat autònoma), serà deduïble, si escau, la part proporcional dels deutes que correspongui a la part no exempta del bé o dret de què es tracti.

Reducció per mínim exempt

La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no hagi aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 €.

Escala de gravamen i bonificacions

Un cop sumat el valor dels béns i drets i restat els dels deutes, càrregues i gravàmens i el del mínim exempt que resulti aplicable, la quota es calcula aplicant una escala de gravamen progressiva que, a nivell estatal, se situa entre el 0,2% i el 2,5%. Algunes comunitats autònomes han aprovat les seves corresponents escales de gravamen, per la qual cosa caldrà analitzar la normativa de residència del contribuent.

Tingui present , a més de la bonificació estatal del 75% corresponent als béns i drets de Ceuta i Melilla per als residents en aquestes ciutats (i per a qualsevol contribuent, en cas de participacions en entitats o establiments permanents domiciliats o localitzats en aquestes ciutats), les bonificacions autonòmiques de la quota de l’impost sobre el patrimoni, que podran ser aplicades pels subjectes passius residents en els seus respectius territoris que compleixin les condicions i requisits, establerts per les corresponents normes autonòmiques.

Límit conjunt de les quotes de l’IRPF i l’impost sobre el patrimoni

La suma de les quotes íntegres dels dos impostos (en el cas de l’impost sobre el Patrimoni, la quota corresponent als elements susceptibles de produir rendiments enregistrats en l’IRPF) no pot superar el 60% de la base imposable de l’IRPF (exclosa, tant de la quota íntegra de l’IRPF com de la base imposable, les corresponents a guanys i pèrdues de l’estalvi derivades de transmissions d’elements amb antiguitat superior a un any). En cas que s’excedeixi el 60%, la quota de l’impost sobre el patrimoni es redueix fins a assolir aquest límit, però amb un límit mínim: la quota a pagar de l’impost sobre el patrimoni no podrà ser inferior al 20% de la quota inicialment calculada (abans d’aplicar el límit).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això amb l’objecte d’ajudar-los a realitzar les seves operacions de tancament fiscal i comptable amb les màximes garanties i eficiència.

Leave A Comment